Vés al contingut

Lucia Galeazzi Galvani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLucia Galeazzi Galvani

Lucia Galeazzi al laboratori, en la pintura d'Antonio Muzzi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1743 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1790 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Causa de mortasma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCorpus Domini, Bologna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLuigi Galvani (1762–) Modifica el valor a Wikidata
PareDomenico Maria Galeazzi Modifica el valor a Wikidata


Lucia Galeazzi Galvani (Bolonya, 3 de juny de 1743 – Bolonya, 30 de juny de 1790) fou una científica italiana.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

Lucia Maddalena Galeazzi va néixer a Bolonya el 3 de juny de 1743. Era filla de Paola Mini i de l'anatomista Domenico Gusmano Galeazzi, membre destacat de l'Acadèmia de Ciències de Bolonya, i neta del pintor Domenico Galeazzi. Va créixer en un entorn favorable a la cultura científica mentre rebia una educació humanística i religiosa que la va portar a passar un any, encara jove i soltera, al monestir bolonyès de San Pietro Martire. «Dona de qualitats destacades i de gran cultura» però amb mala salut, Lucia Maddalena Galeazzi patiria al llarg de la seva vida «atacs de febre aguda i asma convulsiva i catarral».[2][1]

El 1762 es va casar amb el metge Luigi Galvani, deixeble del seu pare i futur professor d'anatomia pràctica a la Universitat de Bolonya (1775), i d'obstetrícia a l'Institut de Ciències (1782), i esdevingué la seva col·laboradora.[4] Per invitació de Domenico Gusmano, la parella va anar a viure a la casa Galeazzi, i al cap d'uns anys es va traslladar a casa seva.[1]

Experiments sobre la irritabilitat dels músculs de la granota amb electricitat en una xilografia de 1886 per al centenari de Galvani.

L'any 1780 la parella va fundar un laboratori per a l'estudi de les reflexions i l'electricitat animal, coneguda avui com a galvanisme. Lucia Galeazzi Galvani no només va participar activament en la investigació i els experiments, sinó que va encoratjar la investigació independent del seu marit assessorant-lo i donant-li suport fins a la seva mort.[1][5][6]

Una pintura d'Antonio Muzzi conservada a la Sala de Física Elèctrica (o Sala dei Telamoni) del museu Palazzo Poggi mostra Lucia Galeazzi col·laborant amb el seu marit i el seu nebot Camillo.[7][8]

A més de l'assistència i ajuda en el laboratori, com sostenen les fonts contemporànies i la iconografia conservada, Lucia Galeazzi també va exercir com a assistent mèdica del seu marit quan treballava com a cirurgià i obstetra. I es va dedicar a la revisió dels seus textos i lliçons mèdiques, com explicà ell mateix.[1][7]

Lucia Galeazzi Galvani va morir d'asma a Bolonya el 1790, atesa pel seu marit.[1][2][4]

A causa de les convencions de la seva època i l'efecte Matilda resultant, Lucia Galeazzi Galvani no va ser acreditada per cap dels seus treballs científics al laboratori.[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Focaccia, Miriam. «Galeazzi Galvani Lucia». Scienza a due voci. Universitat de Bolonya. [Consulta: 30 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Luigi Galvani, scienziato, miles Christi e homme de lettres europeo. La ricerca come stile di pensiero e di vita» (en italià). Bibliomanie. Letterature, storiografie, semiotiche, 34, núm. 4, setembre/desembre 2013. [Consulta: 30 abril 2023].
  3. «Galvani, Luigi». Foro histórico de las comunicaciones. [Consulta: 6 maig 2023].
  4. 4,0 4,1 «GALVANI, Luigi» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 30 abril 2023].
  5. Piccolino, Marco. Shocking frogs: Galvani, Volta, and the electric origins of neuroscience, 2013. ISBN 978-0-19-934518-2. 
  6. Verkhratsky, A.; Krishtal, O.A.; Petersen, O.H. «From Galvani to patch clamp: the development of electrophysiology». Pflugers Arch - Eur J Physiol 453, 2006, pàg. 233–247.
  7. 7,0 7,1 De Frenza, L. «Ritratto di signora: la scienza al femminile nell'iconografia tra Sette e Ottocento». Revista Internacional De Culturas Y Literaturas, 09-06-2005, pàg. 15-25. ISSN: 1885-3625.
  8. Stancari, Isabella. «Galvani che fa la prima scoperta» (en italià). Storia e Memoria di Bologna. [Consulta: 30 abril 2023].
  9. Jardim, Wagner Tadeu; Guerra, Andreia; Schiffer, Hermann «History of Science in Physics Teaching» (en anglès). Science & Education, 30, 3, 01-06-2021, pàg. 609–638. DOI: 10.1007/s11191-020-00191-x. ISSN: 1573-1901.